EL NOUCENTISME

Moviment cultural i polític al servei de la burgesia catalana nacionalista i conservadora (és un moviment eminentment burgès). Més que d'un moviment cultural es tracta d'una autèntica estratègia política per fer funcionar un aparell d'Estat, impulsant des de el Govern aquesta cultura catalana.

El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors, a “La Veu de Catalunya” va intentar fer arribar la difusió de la llengua i la literatura catalanes. Ell n’és el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda Noucentisme ve de 1900 i s'assimila a l'ús del Renaixement italià (quatrocento i cinquecento). D’Ors diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell. El Noucentisme és un corrent artístic que comença al 1906 i acaba al 1923. El Noucentisme trenca amb els ideals modernistes. Els punts que van desencadenar que es portés a terme són els següents:

Característiques del Noucentisme:

El Noucentisme és un moviment d'àmplies implicacions culturals, polítiques i socials, que té l'origen en la Renaixença; es caracteritza principalment per la conjunció de cultura i ideologia política.

Pel que fa a la cultura, dos conceptes ajuden a constituir l’ideari dels noucentismes: el classicisme i el mediterranisme. En aquest sentit, es renuncia a la imprevisió, a l'atzar, a les passions i a la fatalitat, tant natural com social. Quant a la ideologia política, va ser decisiva la creació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya i l'empenta d'Enric Prat de la Riba.

• Domini de l'ordre, la perfecció i la bellesa formal.
• Retorn als temes i retorn als clàssics greco-romans.
• Importància i gust de tot el que estava relacionar amb la ciutat.
• Els autors del Noucentisme conreen sobretot dos gèneres literaris:
  

  -l'assaig, per exposar les noves teories. Gènere que permet teoritzar i reflectir el pensament. La novel·la s'escriu poc perquè no és considera com a necessària per a la nova estètica.

  -la poesia, que encaixava en la seva estètica i es considerada la expressió més sublim de la literatura.
  
  

  

  
  

Eugeni d'Ors i Rovira fou un escriptor i filòsof català. Va utilitzar el pseudònim Xènius. Va ser l'iniciador del moviment noucentista. (Medalló esculpit per Frederic Marès. 1963)

Cèsar martinell de tecnojaume

Josep Renalias - Treball propi

FARINERA DEL SINDICAT DE CERVERA

La farinera del sindicat de Cervera i el seu conjunt de construccions agràries son edificis d’estil Noucentista, projectades per l’arquitecte Cèsar Martinell entre l’any 1920 i 1922, deixeble d’Antoni Gaudí.

El sindicat de Cervera en els seus inicis el seu emplaçament estava situat a la perifèria de la població, al peu de la via ferroviària amb parada inaugurada el 1860 i on tal com el seu nom diu es molia farina.

L'edifici principal està format per tres cossos o volums en forma d'u adaptant-se a la forma irregular de la parcel·la i organitzant un pati de forma trapezoïdal. El cos nord o magatzem de blat està format a més per una planta soterrània. La torre, coneguda amb el nom de Torre del Treball, forma part de la trilogia de les torres de Cervera i estableix un diàleg amb la Torre de la Fe o campanar de l'església i la Torre de la Ciència o torres de la Universitat.

La construcció està declarada en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català amb l'identificador 1976-MH IPAC:20872 i en el registre de Béns d'Interès Cultural del patrimoni espanyol amb el codi RI-51-0010776.

(En la imatge de la presentació del Josep Renailas es pot observar la façana del Sindicat i la torre que estava formada per tres plantes: la mes alta era on hi havia cinc sitges per al blat, la de damunt era el dipòsit d’aigua i després la punxa era on es posava foc per avisar als socis dels pobles més propers que hi havia reunió del Sindicat.)