EL
NOUCENTISME
Moviment
cultural i polític al servei de la burgesia catalana nacionalista i
conservadora (és un moviment eminentment burgès). Més que d'un
moviment cultural es tracta d'una autèntica estratègia política
per fer funcionar un aparell d'Estat, impulsant des de el Govern
aquesta cultura catalana.
El
nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses
d’Eugeni d’Ors, a “La Veu de Catalunya” va intentar fer
arribar la difusió de la llengua i la literatura catalanes. Ell n’és
el creador i el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb
diversos motius: per una banda Noucentisme ve de 1900 i s'assimila a
l'ús del Renaixement italià (quatrocento i cinquecento). D’Ors
diu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou
és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de
canvi noves que trenquen amb el que era vell. El Noucentisme és un
corrent artístic que comença al 1906 i acaba al 1923. El
Noucentisme trenca amb els ideals modernistes. Els punts que van
desencadenar que es portés a terme són els següents:
Característiques
del Noucentisme:
El
Noucentisme és un moviment d'àmplies implicacions culturals,
polítiques i socials, que té l'origen en la Renaixença; es
caracteritza principalment per la conjunció de cultura i ideologia
política.
Pel
que fa a la cultura, dos conceptes ajuden a constituir l’ideari
dels noucentismes: el classicisme i el mediterranisme. En aquest
sentit, es renuncia a la imprevisió, a l'atzar, a les passions i a
la fatalitat, tant natural com social. Quant a la ideologia política,
va ser decisiva la creació el 1914 de la Mancomunitat de Catalunya i
l'empenta d'Enric Prat de la Riba.
- Domini de l'ordre, la perfecció i la bellesa formal.
- Retorn als temes i retorn als clàssics greco-romans.
- Importància i gust de tot el que estava relacionar amb la ciutat.
- Els autors del Noucentisme conreen sobretot dos gèneres literaris:
-l'assaig, per exposar les noves teories. Gènere que permet teoritzar i reflectir el pensament. La novel·la s'escriu poc perquè no és considera com a necessària per a la nova estètica.